L’anyada 2008 l’hem de qualificar de complicada, però amb un resultat de BONA (primera avaluació feta a novembre del 2008).
Després d’un hivern no excessivament fred pel que fa a temperatures extremes, però sí més aviat llarg i, sobretot, molt i molt sec, les vinyes van brotar tard i amb un aspecte trist. El terra va trigar molt a escalfar-se i les arrels tampoc tenien suficient aigua per fer brotar la planta amb rapidesa. El mes de maig, però, tot va canviar i les intenses pluges van modificar completament l’aparença i el metabolisme de les plantes. Aleshores les vinyes presentaven un aspecte exuberant. Aquestes pluges van durar diverses setmanes, probablement més del compte, i això va fer que el risc de malalties (fongs) fos molt alt, a més d’afectar lleugerament la floració. I així va ser com vam arribar a un estiu que tampoc va ser extremadament calorós (ni un sol dia es va arribar als 40 ºC, cosa molt poc freqüent a la nostra finca) i les plantes es van poder recuperar molt bé dels atacs de fongs, però malauradament la producció de raïm ja es veia irreversiblement afectada (reduïda), només faltava saber en quina quantitat.
La previsió al mes d’agost ens feia pensar en una anyada entre la del 2002 i la del 2004; en totes dues el raïm es va collir tard i la verema es va acabar també tard. La diferència en general a Catalunya va ser que així com la del 2004 es considera excel·lent, la del 2002 va estar marcada per la mala sanitat del raïm. I les pluges del setembre del 2008 haurien pogut fer decantar la balança cap el pitjor, però, per sort, cada pluja anava seguida de brises que assecaven la vinya i finalment la verema es va poder fer sense més ensurts.
La producció ha estat molt curta comparada amb el 2007, per exemple. Però precisament per això i malgrat la «fredor» de l’any en general, el raïm ha arribat a maduresa amb el caràcter afruitat i els fenols adequats. Els sucres no han resultat tan alts com en les darreres anyades i l’acidesa és més alta de l’habitual. De totes maneres, tot aquest equilibri es veurà encara polit per la fermentació malolàctica que, a hores d’ara, encara no està feta i és crucial en un any com aquest.
Per il·lustrar-ho una mica millor, podríem resumir dient que els vins del 2008 seran com si haguéssim collit i elaborat vi en una latitud 500 km més al nord d’on som, on les dades climàtiques donen habitualment vins lleugerament àcids i un grau entre 13 i 13,5, però amb una maduresa fenòlica impecable i unes aromes de fruites fresques. Així doncs, l’any 2008, aquestes seran les nostres característiques tant en blancs com en negres: vins suaus, equilibrats, però lleugerament tendents a l’acidesa i, per tant, a les sensacions de frescor; fruites molt fresques; pas de boca molt agradable i amb nervi.
Per varietats, el Sauvignon i el Chardonnay són molt frescos en boca, el Merlot (del qual n’ha sortit menys quantitat) és madur i amb molta presència, el Cabernet és el que millor entén aquest tipus de clima i, per tant, segurament el més equilibrat i varietal, i finalment el Syrah, com ja comença a ser costum, és molt estructurat tot i la seva curta edat i enguany el seu grau és més baix que en altres ocasions.
Veurem què donarà tot plegat en el futur.
Oriol GuevaraEnòleg de Jaumandreu
SI VOLS LLEGIR MÉS...
TANCAR AQUESTA NOTA
El passat dilluns va començar la poda a Jaumandreu. Aquesta és una de les pràctiques més importants a fer a la vinya perquè en bona mesura determinarà la quantitat i, per tant, la qualitat del vi de la propera collita així com també la sanitat de la vinya.
