Ja fa temps que el mercat del vi en parla. El vi, com tot, té alts i baixos, anades i vingudes, cicles, al cap i a la fi. Fa uns quinze o vint anys es va “posar de moda” el roure nou; també en aquell moment, als països tradicionalment consumidors es creia que el vi “de veritat” era el negre i això en va disparar la producció mundial i, sobretot, el prestigi: els millors vins i els més cars eren els negres.
Al cap de poc temps, vam començar a sentir gent que parlava dels vins d’autor com els “top”. Després, va venir l’extracció portada al límit i, és clar, tot seguit vam donar pas a l’expressivitat de la fruita i a la suavitat. I aquí és on ens trobem ara. Els vins “forts” guanyen concursos, tenen puntuacions altes a les guies i llueixen a les taules de luxe, però el gran públic demana a crits vins més suaus, expressius i fàcils d’apreciar: simplicitat i personalitat; presència, però finor; suavitat amb caràcter. I si fóssim capaços de tancar els ulls i pensar-hi, veuríem que el que fem és descriure un vi blanc.
Diuen que actualment tornen al mercat els blancs i els negres suaus que en els cercles enològics anomenem "tipus borgonya". De fet, no tornen, ja que mai s’han deixat de consumir, però el cert és que se’ls intenta donar una empenta i, més enllà de les consideracions gustatives i del paladar, jo em pregunto perquè hem deixat, alguna vegada, de donar-los la importància que tenen. És impensable que els blancs més cars arribin al preu dels negres més cars, malgrat que el grau de satisfacció del consumidor pot ser idèntic. El món és així.
I en negres? Doncs en negres cada vegada s’aprecien més aquelles marques o zones que es distingeixen per la seva suavitat i personalitat a la vegada. El Pla de Bages n’és un exemple. I el nou vi de Jaumandreu, l’Idaeus, una mostra específica: suau, amb presència i reflex del caràcter de la finca Jaumandreu.
Els vins del Pla de Bages són dels que es fan sentir ara per l’atractiu dels nous descobriments i de les zones petites i “noves”, però a més, quan els consumidors els tasten comproven la seva aptitud per als maridatges. No us ve de gust tastar-los?
Oriol Guevara
Enòleg de Jaumandreu
1 comentari:
Com en totes les coses en què sempre hi ha un deix de creació, cal oblidar l'anàlisi i alguns comentaris. Llegir la contraportada d'un llibre pot ser contraproduent. Llegir algunes etiquetes d'ampolles de vi també pot ser contraproduent. Cal tastar amb delera i deixar-se endur. Ni més ni menys. El més important és descobrir coses per inèrcia, per casualitat (existeixen les casualitats?) o per intuïció...
Per exemple, en un restaurant vam demanar el vi blanc de la casa (un penedès), el vam provar i vam quedar meravellats: era possible que aquell vi blanc del Penedès tingués aquella aroma, aquella fortor que t'obria el nas? Vam comentar-li al cambrer i ens va dir que s'havien equivocat, que si volien ens canviaven l'ampolla. Li vam dir que no. Ens va dir que era un vi de Rueda, fet amb verdejo: que s'estima o s'odia, no hi ha terme mitjà... Després en una botiga ens van dir que els vins blancs de Rueda són dels millors de la Península... Per tant, estem enamorats d'"alguns" vins de Rueda només per l'olor que desprenen, i ens hem adonat que no tots els vins de Rueda fan aquesta fortor... És a dir, una gran descoberta per una casualitat, i que ens ha dut a valorar els vins de Rueda i a distingir-los... Visca l'experiència pròpia! No!!! El que busquem és aquella sensació que vam tenir quan vam provar per primer cop el vi de Rueda: una sensació que no sabem mai si la tornarem a trobar... El mateix em va passar amb la cervesa Newcastle (ai, el primer glop de cervesa) en un pub de Londres, amb el Pedro Ximenez pres a casa, amb el còctel fet amb sochu a Tòquio, amb l'Absolut Mandarine pres a l'Atelier de Hèlsinki...
Doncs bé, cal arriscar i anar a la recerca del que no coneixem: de vegades la cagarem, de vegades no.
Un amic em va regalar una capsa amb els vostres vins... Descobrir un vi del Pla del Bages, quan per mi és una zona de no gran renom, va ser tota una agradable sensació, un gran descobriment... Per tant, i resumint, anem a la recerca de l'impossible, de l'ignot i a vore què trobem... I, si no, que li preguntin a aquest mateix amic, que no sabia qui era Bukowski fins que no li vaig dir: "llegeix 'Peleando a la contra'".
Antoni Mateu Biosca
quinohiveu@yahoo.com
Publica un comentari a l'entrada